L'arrel per antonomàsia de totes les cuines. El seu color, taronja i viu (tot i que n'hi de colors més vermellosos i negres), denoten vitalitat i salut; un antioxidant i depuratiu ric en provitamina A. En aquest cas la servim a les postres, en un pastís amb nous i una crema espessa de formatge suau. […]
Lactarius sanguifluus, i també anomenats esclata-sangs, pinenques o pebrassos, depenent de la família, són consumits arreu dels Països Catalans. Presents en terres més aviat eixutes, poc humides, es mostren rogencs i ataronjats, amb petites taques verdoses. Nosaltres els servim a la llauna, fets al forn amb all i julivert
Una de les lleguminoses més habituals a la cuina catalana, la primavera és el seu moment de recol·lecció. Rica en ferro i vitamina B, és tendra, gustosa i pelluda. D'origen medieval i un receptari ric, cada zona del territori català presenta les seves especificitats; les tradicionals es fan amb botifarra negra i cansalada del coll […]
El rap blanc -altrament anomenat granota de mar- (també n'hi ha de vermell) el podem trobar a la Mediterrània, l'Atlàntic, o bé, al mar Negre i al mar del Nord. Nosaltres preferim el del mar del Nord, en aigües fredes. És un peix sense escates, de dents esmolades i de textura consistent que viu amagat […]
Amant del bon temps i de la puja sobtada, l'ou de reig té una vida efímera i pot brotar al llarg de tot l'estiu, tot i que cap a finals d'agost n'és la temporada. Se'l pot recollir en forma d'ou (quan encara és tancat i quan és més apreciat) o quan ja ha desplegat el […]
És un mol·lusc de zones rocoses i sorrenques properes a la costa i que es troba entre els 0 i 200 m de profunditat. De cos tou i forma de globus i mantell robust i musculós, el trobem de color gris, groc o marró vermellós. Té un baix contingut en grasses i calories.
L'anunci més esperat de la primavera és l'arribada de la rabassola. Tan estranya, com exquisida i deliciosa, la rabassola té un repertori receptari variat: en arrossos, truites o guisats, però també saltades amb espàrrecs bladers o farcides (si són prou grosses). Buida per dins i arrugada per fora, formant crestes laberíntiques, en podem trobar de […]
El més comú i més apreciat és l'anomenat Pèsol Garrofal, i si bé és una mica més petit que el pèsol comú, el seu tret diferenciador és la seva gran dolçor. Se sembra a l'octubre i la seva collita comença al març. Nosaltres us el servim amb la recepta més tradicional, ofegats amb costella de […]
